Cal posar-se de genolls en fer una petició de matrimoni?
Per en Nicolas | 27 de desembre de 2023
La proposta de matrimoni és un moment clau en la vida de moltes parelles, sovint percebut com el més màgic en la seva història compartida. Aquest esdeveniment supera les barreres culturals i temporals, marcant l'inici d'una nova etapa en la relació. En el nucli d'aquest pas tan important, ple d'emocions i carregat de simbolisme, hi ha un gest ritual que perdura en el temps: ajupir-se. Aquesta acció planteja preguntes, alimenta debats i, en ocasions, provoca inquietuds. És necessari ajupir-se en aquest moment tan decisori? I si és així, per què?
Els orígens històrics de posar-se de genolls
L'origen de posar-se de genolls es remunta a l'època medieval, un període on els rituals i els gestos simbòlics tenien una gran importància. Durant l'Edat Mitjana, els cavallers eren armats pels reis o reines, i expressaven el seu respecte i devoció cap al seu sobirà ajupint-se. Aquest gest era un símbol de lleialtat i submissió envers una autoritat superior.
Per comprendre la importància de posar-se de genolls en una petició de matrimoni, és essencial retrocedir en el temps, a una època on els matrimonis eren menys romàntics i més pragmàtics. Antigament, les unions no es basaven en l'amor, sinó en consideracions polítiques, econòmiques, socials i familiars. Els joves sovint no tenien cap poder de decisió, deixant a les famílies la tasca de negociar i decidir el seu futur conjugal.
Els matrimonis eren sovint concertats, consolidant aliances entre dues famílies, unint les seves forces, béns, territoris, o preservant interessos financers. Les dones, tot i tenir de vegades una certa llibertat, sovint no tenien veu en la decisió de triar el seu company de vida. La decisió pertanyia al patriarca de la família, que negociava amb altres famílies per garantir l'estabilitat financera i social dels seus descendents.
La petició de matrimoni era una transacció matrimonial basada en el concepte de "manus" (mà), simbolitzant el poder jurídic del pare sobre la seva filla. En demanar la mà de la jove, el futur marit transferia aquest poder a ell mateix. Això representava un canvi significatiu en la vida de la dona, passant de ser un membre de la família del seu pare a un membre de la família del seu marit. El pare transferia, per tant, oficialment el poder legal que tenia sobre la seva filla al seu futur gendre. Aquesta transferència simbòlica era acompanyada d'una implicació més àmplia en la vida de la jove, ara considerada com un membre de ple dret de la família del seu marit.
El genoll a terra, acte de submissió envers el rei o la reina a l'època medieval, va ser integrat en aquest ritu de "manus". Posant-se de genolls davant la seva estimada, l'home expressava el seu respecte, devoció i compromís cap a ella, reprenent així un gest que tenia una connotació de lleialtat envers l'autoritat superior.
Evolució cap a la romàntica i l'amor profund
Al llarg del temps, afortunadament, els casaments han evolucionat cap a formes d'expressió més romàntiques de l'amor. La petició de matrimoni ha passat de ser una transacció comercial i pràctica a una celebració de l'amor profund entre dues persones.
La tradició de posar-se de genolls durant una petició de matrimoni perdura, no només per la seva riquesa històrica, sinó també pel seu simbolisme etern. Posar-se de genolls, que en el seu dia va ser un símbol de submissió, s'ha transformat en un acte que supera les paraules. Representa una manera de demostrar respecte, devoció profunda i compromís sincer a la parella.
Un estudi realitzat per The Knot mostra que, tot i els canvis en la mentalitat, el 87 % de les propostes de matrimoni el 2022 van mantenir la tradició de posar-se de genolls. Aquesta dada posa de manifest la continuïtat d'aquesta costum en la societat actual, mostrant que segueix sent una opció predilecta per a moltes parelles.
L'acte de posar un genoll a terra, ric en simbolisme i capaç de desvetllar emocions indescriptibles, es consolida com un gest altament recomanable. Està clar que quan l'home s'agenolla, les emocions que inunden la seva estimada arriben a uns nivells insuperables. Segurament ja heu vist a les xarxes socials o al cinema la reacció quasi universal d'ella: davant d'aquest genoll a terra, la dona es mostra sobtada, posant-se una mà o les dues davant la boca, abocada en una sorpresa profunda. Sap que el moment més transcendent de la seva vida ha arribat, i espera amb una ansietat evident les paraules màgiques del seu parella. No us priveu d'aquest moment memorable, que deixarà una marca perdurable en els vostres cors!
A propòsit, us animem a explorar els centenars de testimonis d'enamorats que ens han encarregat l'organització de la seva proposta de matrimoni a París. Com a dada d'interès, tots ells van posar-se de genolls en el moment de la seva proposta!
Genoll esquerre o dret?
Tal com hem vist, la tradició de posar un genoll a terra té els seus orígens a l'Edat Mitjana, un període en què els rituals de cavalleria tenien un gran pes en la societat. Inicialment, l'acte d'agenollar-se simbolitzava la submissió davant el rei o la reina. Quan un home era nomenat cavaller per una autoritat superior, posava el seu genoll esquerre a terra com a mostra de respecte, obediència i fidelitat cap a aquesta figura reial. La preferència pel genoll esquerre s'explica pel context religiós de l'època: el genoll dret es reservava exclusivament per a Déu en les cerimònies religioses. Per tant, agenollar-se amb el genoll esquerre davant el rei era una manera de distingir l'acte de lleialtat cap al monarca de la devoció religiosa. En un moment on la religió ocupava un lloc central, agenollar-se amb el genoll dret fora d'un context religiós es considerava blasfemi.
Amb el pas del temps, aquesta pràctica es va adaptar al context de les peticions de matrimoni. Agenollar-se davant la seva estimada amb el genoll esquerre es va convertir en una forma de demostrar que l'acte es dedicava a l'amor i a la devoció cap a la futura esposa, i no a una entitat divina.
Per tant, avui dia, posar-se de genolls amb el genoll esquerre s'ha convertit en una manera de manifestar un respecte profund, una unió total i una lleialtat incondicional envers la persona estimada. És un gest carregat de noblesa, un llegat de les tradicions cavalleresques que ha perdurat al llarg dels segles.
D'altra banda, posar-se de genolls amb el genoll dret pot mantenir, en l'actualitat, les seves connotacions religioses. Aquest gest s'associa a l'oració, la humilitat i la submissió davant allò que es considera més gran que un mateix. Aquesta simbologia afegeix una capa de significat a la petició de matrimoni, no solament com a compromís amb un altre ésser humà, sinó també amb uns valors més amplis.
Sigui amb el genoll esquerre o amb el dret, el que realment importa a l'hora de fer la vostra petició de matrimoni és deixar-vos portar per la improvisació. L'emoció intensa i única que envoltarà aquest moment farà trontollar qualsevol pla que haguéssiu pogut tenir, convertint-lo en un instant inoblidable!
Com presentar l'anell de forma impecable
Quan us ajupiu és el moment de treure de la butxaca l'estoig que guarda l'anell de compromís. No oblideu que és important deixar espai per a la improvisació en aquest moment tan especial.
L'anell de compromís, emblema lluminós d'un futur compartit, es manté com l'element essencial de qualsevol proposta de matrimoni. Seleccionar l'anell idoni és un pas decisiu que combina estètica, simbolisme i personalitat. És crucial conèixer les preferències de mida i estil de la vostra parella. Escollir un anell que reflecteixi la seva essència i el compromís que compartiu és fonamental.
L'anell de compromís transcendeix la seva condició d'accessori; és una veritable declaració d'amor i un compromís de futur. La seva elecció adquireix un paper preponderant, ja que serà una joia que la vostra parella portarà cada dia com a testimoni visible del vostre vincle.
Cada dona posseeix un estil propi i intransferible. Presteu atenció al seu estil de vestir, les joies que ja porta i les seves preferències estètiques. És important triar un anell que ressoni amb el seu gust personal.
Entre or blanc, or groc, platí o or rosa, la selecció del metall preciós és decisiva en l'aspecte final de l'anell. Penseu en quins metalls prefereix la vostra parella per al seu ús diari.
Quant a la pedra, malgrat que el diamant segueixi sent una elecció clàssica, existeixen nombroses alternatives. Les pedres precioses de colors, com els safirs o les esmeraldes, poden aportar un toc distintiu i personal. Considereu el significat particular de cada pedra per a ella.
La mida i la forma de la pedra seleccionada, sigui diamant o altra, són detalls claus. Opteu per un disseny que s'adeqüi al seu estil de vida i que realci l'elegància i la forma de la seva mà.
Respecte al pressupost, establiu un límit realista. No és necessari sacrificar la qualitat per obtenir una mida més gran. Un anell de qualitat i ben dissenyat sovint proporciona un valor afegit més gran que la simple grandària del carat.
Immersar-se en el món de la petició de matrimoni, descobrir-ne les tradicions i el simbolisme, és com deixar-se captivar per l'encís d'una història fascinant. El gest de posar-se de genolls, mil·lenari i transcendent a través del temps, es converteix en un símbol poderós de devoció i d'un amor profund. París, la ciutat de l'amor, es presenta com l'escenari idoni per a consagrar el vostre compromís. Us convidem a descobrir els nostres consells exclusius i les nostres propostes romàntiques consultant els altres articles del nostre 'guia definitiva per a una petició de matrimoni perfecta a París'. Tenim preparades moltes més sorpreses per ajudar-vos a fer que la vostra petició de matrimoni sigui el moment més inoblidable de la vostra vida!